Detenen ex-policia local de Girona per assassinar la seva cunyada a Caldes de Malavella aquest matí

El presumpte autor ha matat la seva cunyada d'un tall al coll i ha ferit de gravetat a la seva dona en una urbanització de Caldes

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest matí un ex-policia municipal de Girona com a presumpte autor de la mort de la seva cunyada i de les ferides de gravetat rebudes per la seva dona en una casa d'una urbanització de Caldes de Malavella.
Segons han informat a Efe fonts pròximes a la investigació, pel que sembla el detingut ha matat la seva cunyada -la dona del seu germà- tallant-li el coll al domicili d'aquesta, on també ha ferit amb un ganivet la seva dona, amb la qual podria estar en tràmit de separació.
La víctima mortal tenia dos fills menors d'edat, mentre que la dona del presumpte homicida, que ha estat traslladada a l'hospital Santa Caterina de Girona amb ferides de ganivet, està vinculada laboralment a l'Ajuntament de Girona.
Segons les mateixes fonts, el detingut, d'uns 50 anys, fa uns quants anys que va deixar la policia municipal de Girona.
El cadàver i la dona ferida han estat trobades cap a les 09.00 hores d'avui a la casa de la urbanització 'Llac del Cignes' on vivia la morta i immediatament s'han desplaçat al lloc agents de policia i els serveis d'emergència mèdica, que han traslladat a la ferida a l'hospital.
S'han fet càrrec de la investigació agents de l'Àrea d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra de Girona.
En aquests moments encara s'està a l'espera de l'arribada de la comitiva judicial per procedir a l'aixecament del cadàver, mentre que la policia científica ha començat les seves indagacions intentant reconstruir les últimes hores de les dues dones i buscant empremtes i testimonis al lloc.

Notícia extreta del Diari de Girona

Demà comença el judici a l'assassí en sèrie d'Olot, per haver matat 11 ancians.

 

L´assassí confés el dia en què surt detingut del geriàtric La Caritat diari de girona

El cas de La Caritat d'OlotDemà arriba a judici el cas de l'assassí en sèrie d'Olot, Joan Vila Dilmé, qui va acabar amb la vida d'onze ancians mentre treballava com a zelador a la residència geriàtrica La Caritat. El processat és autor confès i va ser la seva col·laboració el que va permetre descobrir les vuit primeres morts que va ocasionar. S'enfronta a 194 anys de presó pels assassinats comesos entre octubre de 2009 i 2010.

GIRONA | MARTÍ SANTIAGO El món podrà sentir dilluns les paraules de l'assassí en sèrie més prolífic dels darrers temps. Joan Vila Dilmé, el zelador del geriàtric olotí La Caritat serà interrogat a fons pels onze crims que va cometre entre l'octubre de 2009 i el 2010. El motiu que el va impulsar a matar, l'elecció de les víctimes i els mètodes que va utilitzar -injeccions d'insulina, barreja de barbitúrics, gotets de lleixiu i desincrustant- centraran bona part de la seva declaració.
La casualitat va permetre que es destapés el cas el 17 d'octubre de 2010. El vòmit negre de l'octogenària Paquita Gironès Quintana va fer sospitar als metges que alguna cosa no rutllava i que la seva mort estava lluny de poder-se considerar natural. L'autòpsia revelava que tenia lleixiu a l'estómac. Les càmeres de vigilància del geriàtric van gravar el zelador entrant a l'habitació de l'anciana amb l'ampolla sencera i ell va confessar que amb l'ajuda d'una xeringa va fer-li empassar el càustic. La ingesta tòxica li va provocar greus dolors, vòmits sanguinolents, convulsions, una crisi respiratòria severa i la mort. Al dia següent, Joan Vila Dilmé era detingut per la policia autonòmica.
La crueltat d'aquest crim no va ser única. A Sabina Masllorenç Sala (87 anys) i a Montserrat Guillament Bartolich (88 anys) també les va fer patir de manera semblant el 12 i el 16 d'octubre, respectivament. Les va matar fent-les patir innecessàriament. S'hi va acarnissar, sosté el fiscal Enrique Barata i per això li demana 22 anys de presó per cadascuna d'aquestes tres morts. Les primeres que es van descobrir i de les úniques que hi ha constància de la presència de substàncies tòxiques al cos.
El cas va agafar una dimensió exponencial quan el el 30 de novembre de 2010 el zelador va demanar comparèixer davant el jutge instructor Leandro Blanco perquè volia declarar novament. Allà, en presència del seu advocat -Carles Monguilod- va confessar vuit crims més i va dubtar sobre un novè. Les exhumacions de Montserrat Canalias Muntada (96 anys), Joan Canal Julià (94 anys), Lluís Salleras Claret (84 anys), Carme Vilanova Viñolas (80 anys), Isidra García Aceijas (85 anys), Teresa Puig Boixadera (89 anys), Francisca Matilde Pujol (88 anys) i Rosa Baburés Pujol (87 anys) van confirmar els crims.
Francisca Matilde Fillol i Isidra García Aseijas van ser assassinades amb una injecció d'insulina el 19 d'octubre de 2009 i el 28 de juny de 2010. La resta de víctimes van morir després que el zelador els fes beure una barreja de barbitúrics que els administrava fent-los creure que es tractava de medicines. Per cadascuna d'aquestes morts el fiscal ha demanat 16 anys de presó en considerar que es tracta d'assassinats comesos amb traïdoria.
La primera persona a morir amb la barreja de barbitúrics va ser Rosa Baburés Pujol (29 d'agost de 2009). A continuació el zelador va anar acabant amb la vida de Teresa Puig Boixadera (14 de febrer de 2010), Carme Vilanova Viñolas (11 de juliol de 2010), Lluís Salleras Claret (21 d'agost de 2010), Joan Canal Julià (19 de setembre de 2010) i Montserrat Canalias Muntada (25 de setembre de 2010).
Disfrutava del dolor
Com "quan tens gana i busques menjar". Aquesta era la motivació de l'assassí en sèrie a l'hora de perpetrar els crims. Buscava "sentir-se bé" i "tenia sensació de poder, com un Déu en decidir sobre la vida i la mort". El cap de la unitat psiquiàtrica de la presó de Can Brians, Álvaro Muro, no va trobar cap motivació psiquiàtrica que pogués explicar els 11 assassinats del zelador. El doctor va dictaminar que es tracta d'una persona que sabia distingir clarament el bé del mal, que matava per gust i disfrutava amb el dolor que infligia a les seves víctimes, en especial aquelles a les quals va fer ingerir càustics. El psiquiatre va arribar a precisar que si abans de ser atrapat el zelador va començar a escurçar el temps que trigava a matar era perquè va entrar en una espiral en la qual sabia que l'acabarien detectant.
L'avaluació psiquiàtrica no impossibilita a la defensa sol·licitar un eximent complet per al seu client argumentant que patia una "alteració psíquica" que no es correspon amb cap malaltia mental però que el feia actuar com un àngel exterminador. El mateix zelador havia arribat a declarar que els assassinats comesos eren per alleugerir el patiment dels ancians, com si es trobessin desvalguts. És a partir d'això que el l'advocat defensor demana per al zelador una condemna de 20 anys de llibertat vigilada.
L'estat mental de Joan Vila Dilmé serà un dels objectes de discussió més intensos en la celebració del judici, que començarà demà i s'allargarà fins al 7 de juny, quan s'entregui l'objecte del veredicte al tribunal popular perquè decideixi sobre la culpabilitat o innocència del zelador i determini si en el moment dels fets era conscient del seus actes o tenia les facultats alterades i, en conseqüència, podria ser mereixedor del reconeixement d'un atenuant.
L'únic atenuant que reconeix el fiscal n'és un de genèric per la confessió, que va permetre descobrir les altres vuit morts que el zelador va ocasionar als residents de La Caritat. Tanmateix, el fiscal té clar que l'alteració psíquica del processat és nul·la. A parer seu, ho avala l'informe del psiquiatra de la presó i el fet que l'assassí provoqués les darreres morts amb extrema crueltat, cosa que fa dubtar de la compassió que va manifestar tenir per l'estat en que es trobaven les víctimes, moltes de les quals encara es valien per si mateixes.
Responsabilitat civil
El cas dels assassinats de La Caritat també tindrà un càstig pecuniari en forma d'indemnització perquè el fiscal reclama que l'acusat pagui 530.000 euros als familiars de les víctimes en concepte de responsabilitat civil.

Notícia extreta del Diari de Girona

Declarat culpable l´esquarterador de Sant Pere, 25 anys de presó

El jurat popular ha declarat culpable de tots els delictes l'acusat del crim de Sant Pere Pescador. Per unanimitat, els nou membres del tribunal popular han conclòs que Daniel Pierre Imandt va assassinar l'exparella i ho va fer amb acarnissament, allargant-li innecessàriament el patiment. A més, també consideren que ha quedat provat que va faltar a la memòria de la víctima quan la va esquarterar i va repartir el cadàver en bosses.
El veredicte conclou que, després, Imandt va intentar encolomar-li el crim al jardiner i per això també el considera culpable dels delictes de lesions psíquiques, amenaces i coaccions. El jurat no li ha estimat cap atenuant, ni el d'embriaguesa ni el de reparació del dany.
El jurat popular ha estat implacable i ha considerat provats tots els delictes que fiscalia i acusacions particulars atribuïen a Daniel Pierre Imandt, l'acusat de matar i esquarterar l'exparella a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) el setembre del 2010.
Sense fissures, els nou membres del jurat l'han declarat per unanimitat culpable d'assassinat amb acarnissament. El jurat considera que Imandt va allargar innecessàriament el patiment de la víctima i la va estar colpejant i apunyalant durant tres hores fins a provocar-li la mort després d'una agonia lenta.
Segons el relat que el jurat popular ha validat en el veredicte, l'acusat i la víctima van arribar ja de matinada a casa d'ell, a Sant Pere Pescador. Es tracta d'una casa aïllada, sense veïns propers. Allà, van començar a discutir i l'acusat va començar a agredir la víctima, tal com va captar la càmera de videovigilància que enfocava al menjador. Quan els cops van anar a més, Imandt va tallar el subministrament elèctric de la casa per evitar que la càmera gravésel crim que havia decidit cometre.
Després de matar-la, i "faltant a la memòria de la víctima", Imandt la va esquarterar i va repartir el cadàver en bosses, que va guardar a diverses neveres. El jurat popular l'ha declarat culpable d'un delicte de profanació de cadàver perquè considera que la víctima va patir "moltes més violències físiques després de la mort" i el processat inclús li va arribar a apunyalar la matriu i li va amputar els pits. Uns comportaments que els forenses van atribuir a cert sadisme.
A més, un cop comès el crim, li va dir per telèfon a la seva actual parella que havia matat "a una gossa" i que li busqués un bon advocat. Segons el jurat, amb aquesta qualificació l'acusat encara va menysprear més la memòria de la víctima.
Encolomar-li al jardiner
Per evitar que la policia el descobrís, Imandt va intentar encolomar-li el crim a un home que li feia eventualment de jardiner. Amb intenció d'acusar-lo de la mort de la seva exparella, i aprofitant que l'home estava en situació irregular al país i necessitava feina, el va obligar a forçar la persiana de casa seva fent veure que s'havia deixat les claus. Un cop a dins, li va fer despenjar el telèfon i tocar bosses, perquè deixés les seves empremtes per la casa.
Aleshores, li va dir "et diré una cosa, callaràs i guanyaràs molts diners" i seguidament li va explicar que la màfia russa venja les deslleialtats tallant el cap als delators. Va ser llavors quan va obrir una bossa on hi havia la cama de la víctima i li va explicar al jardinera que no podria fugir perquè totes les portes de la casa estaven tancades. L'home, presa del pànic, va trencar un finestral i va fugir corrents. A dia d'avui encara està en tractament psiquiàtric pel trauma que va patir. Per això, el jurat ha declarat Imandt culpable de delictes de lesions psíquiques, coaccions i amenaces.
El jurat popular no ha apreciat cap atenuant que redueixi a la baixa la condemna. Ni el d'embriaguesa ni el de reparació del dany. En canvi, sí que li ha estimat tres agreujants, que augmenten la pena de presó. Un agreujant per aprofitar que la casa estava aïllada i ningú podria socórrer la víctima, un altre perquè havien estat parella i havien tingut una relació anàloga al matrimoni i un tercer perquè es va aprofitar que la víctima havia begut alcohol per atacar-la quan ella tenia afectada la capacitat de defensa.
Que no surti de la presó fins que compleixi tota la pena
Després de la lectura del veredicte, el fiscal, Enrique Barata, ha elevat la seva petició a 25 anys i 4 mesos de presó. A més, ha demanat al magistrat que Imandt compleixi tota la condemna i que no es pugui acollir a beneficis penitenciaris.
L'acusació particular que representa la família de la víctima, encapçalada per la lletrada Berta del Castillo, ha mantingut la petició de 25 anys de presó per assassinat i profanació de cadàver i també ha demanat que no surti abans de la presó tenint en compte la crueltat del crim i que pot ser un "perill social". El lletrat del jardiner, Joaquim Vila, ha mantingut la petició d'11 anys de presó per delictes de lesions, amenaces i coaccions.
La defensa, exercida pel lletrat Carles Monguilod, ja ha anunciat que recorrerà la sentència i ha demanat la pena mínima possible per a Daniel Pierre Imandt. Monguilod també creu que no hi ha base jurídica per condemnar Imandt als delictes d'amenaces i coaccions i demana al magistrat que ho rebaixi a faltes, que comporten una sanció econòmica.
En matèria de responsabilitat civil, tots els lletrats de l'acusació han mantingut la petició d'indemnització per als pares i germà de la víctima i per al jardiner. El judici ha quedat vist per a sentència.

Noticia extreta del Diari de Girona

Solucions per l'augment de furt al camp, en especial a l'Alt Empordà

Els pagesos tornen a notar un augment de furts al camp.

Es indispensable aturar la compraventa d'aquest material entre particulars.

El ciutadà s'ha d'autoconscienciar que ha de comprar el material agricola a locs oficials. En el cas de comprar de segona mà, cal exigir que ens demostrin que aquell material es de procedència lícita. si aquest material no te sortida al mercat, serà més fàcil que els furts disminueixin.  

També s'ha de col·laborar al màxim amb  les autoritats, trucant al 112 si detectem un vehicle o persones sospitoses.

La col·laboració dels aturats en tasques de vigilancia proposades pels sindicats agrícoles semblen positives.

Utilitzar sistemes de protecció del material amb sistemes com el que ofereix l'empresa Selecta DNA també és una bona mesura de seguretat.

Apuntar que existeixen els guardes de seguretat privats que vigilen zones de camp, la legislació de seguretat privada els contempla com a "Guardas de Campo".

 Per últim, a les zones rurals de Lleida ha sorgit el que es coneix com el "sometent", patrulles de pagesos que vigilen les seves propietats, amb les seves avantatges i els seus perills,

   

Noticia del Diari de Girona:

L´augment de furts al camp obliga a fer controls de nit als vehicles

El sindicat Jarc proposa al Govern formar persones a l'atur perquè vigilin les explotacions i mantinguin els boscos nets

11.05.2013 | 07:27

Guardes forestals inspeccionen un vehicle agrari a prop de Ventalló, en una imatge d´arxiu. conxi molons

Els agricultors de les comarques gironines estan vivint una onada de robatoris que en els darrers mesos no ha fet més que anar en augment. La preocupació ha portat el sector a asseure's amb les autoritats policials i rurals per mirar d'aturar la sagnia de furts, tant de maquinària com de bestiar, a tota la demarcació. El fruit d'aquestes reunions són un reguitzell de mesures extraordinàries.

GIRONA | F.BENEJAM L'alarmant augment de robatoris al camp dels últims mesos ha obligat a les autoritats a prendre mesures extraordinàries per evitar que la situació es desbordi. Els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals van engegar el mes passat un dispositiu especial que consisteix a fer controls nocturns en camins i zones properes als llocs on es guarda la maquinària per tal que els Mossos puguin dissuadir o enxampar els lladres.
És la primera vegada que els cossos de seguretat porten a terme un control d'aquest tipus a la demarcació, propiciat arran de les queixes dels agricultors gironins (sobretot els de l'Alt Empordà), i fruit de diverses reunions celebrades entre ambdues parts. Ahir el president de Jarc a Girona, Joaquim Suñer, va explicar que el patrullatge és aleatori i es fa en diferents zones on els pagesos creuen que hi ha hagut moviments de vehicles "sospitosos".
Suñer va justificar-se explicant que "es veuen moltes llums de vehicles en hores nocturnes, i això en aquestes èpoques no és normal". Per tal que les patrulles siguin més efectives, tant els Mossos com els Rurals i guardes forestals compten amb l'estreta col·laboració dels propis agricultors. D'aquesta manera, quan un pagès aconsegueix identificar un vehicle susceptible de ser portat per lladres de maquinària, avisa la policia a través d'un número de telèfon directe.
El dispositiu especial també s'estén al migdia "perquè és quan els lladres actuen aprofitant que tothom és a dinar", es complementa amb altres mesures de prevenció antirobatoris i està previst que aquest mateix estiu s'intensifiqui en els conreus de blat de moro i d'arbres fruiters. Suñer va explicar que els lladres busquen sobretot maquinària i ferralla de tot tipus, i en alguns casos, fins i tot bestiar.
Mobilitzar els aturats
Suñer va mostrar-se satisfet per aquestes mesures, però va alertar que el problema no només es resol amb actuacions sobre el ?ter?reny. "No hi hauria tants robatoris si no hi hagués un negoci darrere", va recalcar referint-se al fet que moltes vegades, tot i que s'enxampa el lladre, no es recupera la peça a causa de la facilitat que els delinqüents tenen per col·locar-la al "mercat".
L'alarmisme generat per la crescuda de robatoris ha portat els agricultors a pensar-se mesures alternatives a banda dels dispositius de seguretat habituals. Suñer va revelar també que en el trascurs d'una de les reunions amb el departament d'Agricultura i els cossos de seguretat van proposar que les persones que estan a l'atur col·laboressin en tasques de vigilància.
"Vam traslladar aquesta proposta al Govern per comentar-li aquesta idea, i ens va dir que li semblava bé, però de moment encara no hi ha res clar", va assegurar. La proposta inclouria una formació específica dels aturats a través del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), i també l'assignació de la neteja de lleres, camps i boscos per evitar incendis.
"Demanem a l'Agència Catalana de l'Aaigua (ACA) que deixi que els pagesos o propietaris de les terres pugin netejar aquests espais perquè només perjudicarien el territori en cas d'incendi", va dir Suñer. En aquest sentit, el president de Jarc a Girona va llançar una crítica a l'ACA afirmant que "no deixa fer res per millorar aquesta situació, ni a pagesos ni tampoc als ajuntaments".

La prova de confiança de l'entrenament dels Mossos d´Esquadra.

Clava diverses ganivetades a un veí a Castello d'Empuries i es detingut pels Mossos d'Esquadra

 Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dimecres un home a Castelló d'Empúries (Alt Empordà) acusat de clavar diverses ganivetades a un veí seu en aquest mateix municipi. Els agents van rebre l'avís cap a dos quarts de deu de la nit, per part de la parella de la víctima. La dona explicava que el seu marit s'havia anat a barallar amb un veí del mateix bloc. Els mossos van detenir el presumpte agressor després de constatar que hi havia hagut una baralla i de practicar els primers auxilis a l'home ferit. Els serveis mèdics van traslladar la víctima a l'Hospital Josep Trueta de Girona, on es troba en estat greu però la seva vida no corre perill.

Quan els agents van arribar al domicili, van constatar que hi havia hagut una baralla i van atendre l'home ferit taponant amb una tovallola una ferida que tenia al coll i una altra que presentava a l'esquena fins que va arribar l'ambulància.
Durant l'escorcoll, els mossos van localitzar dues navalles: la que s'hauria utilitzat per fer l'agressió, que estava a l'entrada de l'immoble, i una altra arma que duia el presumpte agressor en el moment en què se'l va detenir.
El detingut és Khaled K, de 41 anys, nacionalitat algeriana i veí de Castelló d'Empúries. Té antecedents i passarà properament a disposició del jutjat d'instrucció de Figueres.

Notícia extreta del Diari de Girona

Avui comença el judici de l'esquarterador de Sant Pere Pescador, a l'Audiencia de Girona

Un jurat popular format per cinc homes i quatre dones serà l'encarregat de jutjar Daniel Imandt, l'acusat de matar i esquarterar l'exparella a Sant Pere Pescador el setembre del 2010. El processat s'enfronta a de 22 anys i 4 mesos de presó per assassinat, profanació de cadàver i lesions psíquiques. Segons el fiscal, Imandt i la víctima estaven a casa seva quan van començar a discutir. L'acusat va agafar una arma blanca i va colpejar i apunyalar la víctima per tot el cos. El fiscal ressalta que la dona va agonitzar durant hores. Quan l'acusat es va adonar que estava morta, la va esquarterar i va repartir el cadàver en bosses. L'endemà, va voler incriminar el jardiner demanant-li que es desfés del cos.
L'Audiència de Girona ha escollit aquest matí els nou membres del tribunal popular -cinc homes i quatre dones- que, des d'aquest dimarts i fins el pròxim dimecres, seguiran la vista contra Daniel Imandt, l'acusat de matar i esquarterar la seva exparella a Sant Pere Pescador el setembre del 2010.
El judici ha arrencat amb la lectura dels escrits de les parts. El processat s'enfronta a una pena de 22 anys i 4 mesos de presó per delictes d'assassinat, profanació de cadàver i lesions psíquiques. El fiscal, Enrique Barata, sosté que Daniel Imandt va actuar a sang freda quan va provocar que la víctima agonitzés durant hores i després la va tallar a trossos per intentar ocultar el crim.
El crim que arriba a judici va passar la matinada del 25 al 26 de setembre del 2010. Segons recull l'escrit de conclusions provisionals del ministeri fiscal, l'acusat i la víctima -que havien estat parella- passaven la nit junts a casa seva. Al llarg de la nit, els dos van començar a discutir i l'acusat va treure una arma blanca i va començar a colpejar la víctima i a apunyalar-la. El fiscal ressalta que Imandt "tenia intenció de matar" la víctima o, almenys, sabia perfectament que aquell atac acabaria amb la seva vida.
Segons ressalta el fiscal, l'acusat va actuar amb especial crueltat i sabent que li provocava "patiments importants i dolors" a la víctima. Concretament, la va colpejar arreu del cos i després, amb un ganivet o un altre objecte tallant, li va donar diverses ganivetades a cap, cara, braços, esquena, cames, tòrax i coll que li van causar "greus patiments abans de morir". El ministeri fiscal recull que la víctima va agonitzar durant aproximadament tres hores.
Després de matar-la, i amb la intenció de desfer-se del cadàver, la va esquarterar i va repartir els fragments en bosses, que després va guardar en diverses neveres i congeladors que hi havia a la casa. L'acusació pública sosté que quan la va esquarterar, Imandt "li va faltar al respecte" a la memòria i a la dignitat a la víctima.
L'acusació particular que representa la família de la víctima ha qualificat l'esquarterament de "veritable carnisseria" i assegura que l'acusat era perfectament conscient del que feia perquè es un psicòpata "sense empatia per al dolor aliè".
Carregar-li el mort al jardiner
L'endemà del crim, l'acusat va intentar incriminar un home que li feia de jardiner de forma esporàdica. Imandt el va fer anar a la casa i li va demanar que forcés una persiana fent veure que no tenia les claus de casa. El jardiner ho va fer. Un cop a dins l'habitatge, l'acusat va tancar portes i finestres i li va ensenyar al jardiner el cadàver repartit en bosses oferint-li "molts diners" per desfer-se del cos.
El jardiner, que va patir "una situació d'angoixa i terror", va trencar un finestral per fugir del lloc i va anar a denunciar el crim a la policia. Com a conseqüència d'això, va patir ferides per talls amb els vidres que va travessar per fugir i també va patir un trastorn ansiós depressiu que va precisar de tractament mèdic i amb fàrmacs.
El fiscal, Enrique Barata, considera que Daniel Imandt és autor d'un delicte d'assassinat i li aplica tres agreujants: un de parentiu, un altre d'abús de superioritat perquè va aprofitar que la víctima estava èbria i un tercer d'aprofitament de les circumstàncies del lloc per cometre un delicte, perquè va aprofitar que estaven sols a casa seva i la dona no podia demanar ajuda.
El fiscal també conclou que el processat va cometre un delicte de profanació de cadàver per l'esquarterament i un altre de lesions psíquiques del qual és víctima el jardiner. En total, demana que el condemnin a una pena de 22 anys i 4 mesos de presó i a indemnitzar amb 230.000 euros els familiars de la víctima i amb 12.000 euros al jardiner.
Borratxos i en defensa pròpia
El relat de la defensa de Daniel Imandt, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, és totalment oposat al de la fiscalia. Segons la versió de l'acusat, aquella nit ell i la víctima -que havien estat parella- estaven a casa seva "profundament embriagats" i van començar a discutir. Llavors, la dona "va agafar un ganivet de la cuina amb la intenció de clavar-li a l'acusat". L'home, amb intenció de defensar-se, va agafar un altre ganivet i li va clavar a la dona.
Segons el relat de la defensa, com a conseqüència de l'estat d'embriaguesa en el què es trobava l'acusat, "no va ser conscient" de la mort de la víctima fins que es despertar l'endemà. Aleshores, en estat de xoc i "desesperat" pel que havia passat, Imandt va esquarterar el cadàver i el va repartir en bosses de plàstic. L'escrit de defensa conclou que l'home va patir "un moment de bogeria".
Hores més tard, continua relatant la defensa, l'acusat es va trobar casualment amb el jardiner i van anar junts fins a la casa. Van entrar per la persiana perquè Imandt, encara en xoc, s'havia deixat les claus dins. Va ser llavors quan el jardiner va veure el cadàver trossejat i va fugir corrents "presa del pànic".
El lletrat ressalta que quan la policia el va detenir, l'acusat se sentia "profundament penedit" del que havia fet i per això va posar immediatament a disposició de la família de la víctima els diners que tenia al banc i el seu cotxe, un Porsche Cayman.
Per tot això, la defensa conclou que Imandt va cometre un homicidi i li aplica un eximent incomplet d'embriaguesa i un atenuant de reparació parcial del dany. La defensa sol·licita que el condemnin a 3 anys de presó i accepta les indemnitzacions que ha fixat el fiscal.
Daniel Imandt declararà davant el jurat popular aquest dimarts a la tarda. En els propers dies declararan testimonis i pèrits, i també el jardiner a qui l'acusat va intentar incriminar. A més, també hi haurà els pèrits encarregats de la investigació i d'avaluar l'estat mental de l'acusat. La secció quarta preveu entregar l'objecte del veredicte als membres del jurat dimecres vinent, que es retiraran a deliberar fins a arribar a una conclusió.

Notícia extreta  del Diari de Girona

Un home mor intoxicat pel fum en un pis d'Empuriabrava

La víctima va morir diumenge a la matinada per la inhalació del fum causat per un incendi accidental

 

El pis afectat es troba a l´edifici Sol del sector Muga d´Empuriabrava.

Un home, camioner i veí de Valladolid, va morir a la matinada d'aquest diumenge passat intoxicat pel fum de l'incendi que es va produir en el seu pis situat a l'edifici Sol del sector Muga d'Empuriabrava, a Castelló d'Empúries.
Segons les primeres informacions, el foc va començar quan l'estufa ubicada al menjador va encendre de manera accidental un sofà-llit. L'home, en veure les flames, hauria començat a omplir una galleda d'aigua per apagar-les abans de perdre el coneixement a causa del fum i morir per intoxicació, deixant l'aixeta oberta, que va anar rajant durant hores.
Alarma per unes goteres
L'avís d'alarma la van donar ahir al matí els veïns de l'immoble de sota de la víctima, que van avisar la policia en veure que patien goteres. Segons l'alcalde de Castelló d'Empúries, Xavier Sanllehí, va ser necessària l'ajuda del propietari de l'immoble, que la víctima tenia llogat, per poder accedir a dins sense tirar la porta a terra. La policia autonòmica, en entrar a l'habitatge, es van trobar amb tot el pis inundat, una galleda al costat del cos sense vida de la víctima i un sofà-llit cremat.
Diversos agents van estar investigant l'edifici i el pis. A primera hora de la tarda continuaven revisant l'habitatge, que van mantenir tancat en tot moment. Tot i així, les restes del foc eren visibles per tota la porta d'entrada de l'immoble. Una de les veïnes de la zona va afirmar que poca gent coneixia la víctima perquè feia poc temps que l'home estava instal·lat a l'indret. El bloc d'edificis El Sol es troba a tocar de la platja d'Empuriabrava, en un estret carreró sense sortida.
Segons els Mossos, avui es practicarà a la víctima l'autòpsia que determinarà les causes de la seva mort. Es dóna la fatal casualitat que el 2004 tres persones van morir en un incendi que es va produir en la mateixa escala i bloc de pisos que aquest últim foc.

Font: Diari de Girona