dilluns, 26 d’abril del 2010
divendres, 23 d’abril del 2010
La Jonquera podria tenir una comissaria dels Mossos el 2012
Serà una Àrea Bàsica Policial que dependrà de Figueres i cobrirà la zona fronterera i part de l'Alt Empordà
La Jonquera podria comptar amb una comissaria dels Mossos d'Esquadra el 2012, segons va confirmar aquest dijous el secretari general d'Interior de la Generalitat, Joan Boada, durant el Dia de la Policia Autonòmica Catalana a Girona. Boada va detallar que, actualment, s'han iniciat els tràmits per a la firma d'un conveni amb l'alcalde d'aquest municipi, que descarta un acord ràpid, “perquè s'ha de fer totes les cessions del terreny”.
Notícies relacionades
En qualsevol cas, el secretari general de l'Interior espera que la construcció de la nova comissaria s'iniciï el 2011 i apunta a la possibilitat d'una inauguració el 2012 que coincidiria amb la de la nova seu regional dels Mossos d'Esquadra a Girona, que s'ubicarà a la població de Salt.
Pel que fa al número d'efectius, Joan Boada va deixar la decisió en mans dels caps policials, tot i que va precisar que provindran en bona part dels augments previstos per a les noves dotacions d'agents.
Boada va puntualitzar que la nova instal·lació de La Jonquera serà una Àrea Bàsica Policial que, segurament, dependrà de la comissaria de Figueres. El nou centre dels Mossos se situarà, segons el secretari general de l'Interior, en un solar al nord de la població al davant de l'edifici de duanes i ocuparà una superfície lleugerament superior al miler de metres quadrats. La comissaria de La Jonquera cobrirà la zona fronterera, però també els pobles petits al nord de l'Alt Empordà i ajudarà a millorar la tasca actual a la zona de Portbou.
La Jonquera podria comptar amb una comissaria dels Mossos d'Esquadra el 2012, segons va confirmar aquest dijous el secretari general d'Interior de la Generalitat, Joan Boada, durant el Dia de la Policia Autonòmica Catalana a Girona. Boada va detallar que, actualment, s'han iniciat els tràmits per a la firma d'un conveni amb l'alcalde d'aquest municipi, que descarta un acord ràpid, “perquè s'ha de fer totes les cessions del terreny”.
Notícies relacionades
En qualsevol cas, el secretari general de l'Interior espera que la construcció de la nova comissaria s'iniciï el 2011 i apunta a la possibilitat d'una inauguració el 2012 que coincidiria amb la de la nova seu regional dels Mossos d'Esquadra a Girona, que s'ubicarà a la població de Salt.
Pel que fa al número d'efectius, Joan Boada va deixar la decisió en mans dels caps policials, tot i que va precisar que provindran en bona part dels augments previstos per a les noves dotacions d'agents.
Boada va puntualitzar que la nova instal·lació de La Jonquera serà una Àrea Bàsica Policial que, segurament, dependrà de la comissaria de Figueres. El nou centre dels Mossos se situarà, segons el secretari general de l'Interior, en un solar al nord de la població al davant de l'edifici de duanes i ocuparà una superfície lleugerament superior al miler de metres quadrats. La comissaria de La Jonquera cobrirà la zona fronterera, però també els pobles petits al nord de l'Alt Empordà i ajudarà a millorar la tasca actual a la zona de Portbou.
dilluns, 12 d’abril del 2010
El toc d'alerta de la Comissió Europea, que va recordar a Espanya que no pot empadronar persones en situació irregular
Montilla assegura que expulsar els immigrants sense papers “no és tan fàcil”
El president parla a RAC1 de la polèmica de l'empadronament
El president de la Generalitat, José Montilla, ha parlat aquest matí sobre la polèmica de l'empadronament dels immigrants sense papers, després que la Comissió Europea hagi donat la raó a l'ajuntament de Vic en la negativa d'inscriure aquestes persones. Montilla ha assegurat que a Vic “s'han fet coses fantàstiques” però ha recordat que “expulsar els immigrants que no tenen papers no és tan fàcil”. De la seva banda, l'ajuntament de Vic ha anunciat que empadronarà tothom que ho demani però que, des d'avui, en els casos de persones sense papers, enviarà un avís al Govern central perquè en tingui constància i “decideixi què fer”.
Notícies relacionades
El toc d'alerta de la Comissió Europea, que va recordar a Espanya que no pot empadronar persones en situació irregular, va arribar a instàncies d'una pregunta de l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa. Montilla ha assegurat que aquesta pregunta “estava feta per tenir una resposta per utilitzar-la políticament. No sé quin interès hi tenen. Em sembla que és una mica gratuït".
En aquest mateix sentit, ha afirmat que "hi ha persones que tenen interès en alimentar polèmiques que no condueixen a res. Hem de treballar per la integració dels immigrants i evitar les declaracions que només fan soroll". "S'ha d'aplicar la llei, no mal interpretar-la, com fan alguns, per provocar no sé ben bé què”, ha dit el president.
D'altra banda, des de l'ajuntament de Vic s'han mostrat molt satisfets amb l'alerta d'Europa. Josep M. Vila d'Abadal, alcalde de la ciutat, ha celebrat que “s’hagi introduït el sentit comú en aquest tema” i que això contribueixi “a recuperar el bon nom de Vic”. La ciutat “treballa des de fa molts anys per a la integració i la convivència’ i ‘és un exemple de com es fan les coses ben fetes en aquest sentit”, ha afirmat.
Abadal ha informat també que el seu ajuntament empadronarà tots els immigrants que ho demanin, però que comunicarà a la delegació del Govern si detecta irregularitats perquè decideixi. Així, ha dit l'ajuntament, es podrà tenir un coneixement “real del padró”. Artur Mas, president de CiU, ha avalat la decisió de Vic i ha demanat al Govern espanyol que “assumeixi les seves responsabilitats”.
El president parla a RAC1 de la polèmica de l'empadronament
El president de la Generalitat, José Montilla, ha parlat aquest matí sobre la polèmica de l'empadronament dels immigrants sense papers, després que la Comissió Europea hagi donat la raó a l'ajuntament de Vic en la negativa d'inscriure aquestes persones. Montilla ha assegurat que a Vic “s'han fet coses fantàstiques” però ha recordat que “expulsar els immigrants que no tenen papers no és tan fàcil”. De la seva banda, l'ajuntament de Vic ha anunciat que empadronarà tothom que ho demani però que, des d'avui, en els casos de persones sense papers, enviarà un avís al Govern central perquè en tingui constància i “decideixi què fer”.
Notícies relacionades
El toc d'alerta de la Comissió Europea, que va recordar a Espanya que no pot empadronar persones en situació irregular, va arribar a instàncies d'una pregunta de l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa. Montilla ha assegurat que aquesta pregunta “estava feta per tenir una resposta per utilitzar-la políticament. No sé quin interès hi tenen. Em sembla que és una mica gratuït".
En aquest mateix sentit, ha afirmat que "hi ha persones que tenen interès en alimentar polèmiques que no condueixen a res. Hem de treballar per la integració dels immigrants i evitar les declaracions que només fan soroll". "S'ha d'aplicar la llei, no mal interpretar-la, com fan alguns, per provocar no sé ben bé què”, ha dit el president.
D'altra banda, des de l'ajuntament de Vic s'han mostrat molt satisfets amb l'alerta d'Europa. Josep M. Vila d'Abadal, alcalde de la ciutat, ha celebrat que “s’hagi introduït el sentit comú en aquest tema” i que això contribueixi “a recuperar el bon nom de Vic”. La ciutat “treballa des de fa molts anys per a la integració i la convivència’ i ‘és un exemple de com es fan les coses ben fetes en aquest sentit”, ha afirmat.
Abadal ha informat també que el seu ajuntament empadronarà tots els immigrants que ho demanin, però que comunicarà a la delegació del Govern si detecta irregularitats perquè decideixi. Així, ha dit l'ajuntament, es podrà tenir un coneixement “real del padró”. Artur Mas, president de CiU, ha avalat la decisió de Vic i ha demanat al Govern espanyol que “assumeixi les seves responsabilitats”.
diumenge, 11 d’abril del 2010
Al Qaeda llama a "desinfectar" Al Andalus de "infieles"
Al Qaeda llama a "desinfectar" Al Andalus de "infieles"
El lugarteniente de Bin Laden pide a los miembros de Al Qaeda que limpien el Magreb de "infieles"
PÚBLICO.ES - 31/12/2009 17:50
Al Qaeda vuelve a centrar su mirada en España y Francia. Esta vez a través de un vídeo en el que el lugarteniente de Osama Bin Laden, Aymán al Zawahiri, amenaza a ambos países y reclama los territorios de Al Andalus.
Al Zawahiri se dirige a los miembros de Al Qaeda en el Magreb, los mismos que tienen secuestrados a los tres cooperantes españoles, y les anima a "desinfectar" el Magreb de los "infieles", identificados con los españoles y los franceses.
El mensaje, subtitulado en inglés, muestra a un al Zawahiri en tono amenazante, mirando directamente a la cámara y pidiendo a los musulmanes que estén junto a sus hijos, los muyahidines. En el vídeo se les muestra, además el territorio que han de conquistar, apareciendo un mapa de la Península Ibérica en la que se extiende una mancha de conquista que se extiende más allá de los Pirineos, bajo el nombre de Al Andalus.
También se intercalan imágenes de la Mezquita de Córdoba y de la Alhambra de Granada con imágenes de Bin Laden y los suyos con la bandera negra del Islam.
El lugarteniente de Bin Laden pide a los miembros de Al Qaeda que limpien el Magreb de "infieles"
PÚBLICO.ES - 31/12/2009 17:50
Al Qaeda vuelve a centrar su mirada en España y Francia. Esta vez a través de un vídeo en el que el lugarteniente de Osama Bin Laden, Aymán al Zawahiri, amenaza a ambos países y reclama los territorios de Al Andalus.
Al Zawahiri se dirige a los miembros de Al Qaeda en el Magreb, los mismos que tienen secuestrados a los tres cooperantes españoles, y les anima a "desinfectar" el Magreb de los "infieles", identificados con los españoles y los franceses.
El mensaje, subtitulado en inglés, muestra a un al Zawahiri en tono amenazante, mirando directamente a la cámara y pidiendo a los musulmanes que estén junto a sus hijos, los muyahidines. En el vídeo se les muestra, además el territorio que han de conquistar, apareciendo un mapa de la Península Ibérica en la que se extiende una mancha de conquista que se extiende más allá de los Pirineos, bajo el nombre de Al Andalus.
También se intercalan imágenes de la Mezquita de Córdoba y de la Alhambra de Granada con imágenes de Bin Laden y los suyos con la bandera negra del Islam.
LA ALARMANTE ACTIVIDAD DE LA RAMA MAGREBÍ DE ALQAEDA
LA ALARMANTE ACTIVIDAD DE LA RAMA MAGREBÍ DE ALQAEDA
AlÁndalus,un nombre cargado de intención
Desde primeros de octubre del año pasado, AQMI hace sus reivindicaciones y proclamas de propaganda a través de su órgano de comunicación, que ha denominado Al Ándalus.A nadie se le escapa que esa elección es un alegato de temibles intenciones hacia España. Y, atención, la actividad de esta rama de Al Qaeda, poco divulgada, es alarmante. El año pasado, y son ejemplos, asesinaron a un americano, intentaron volar la embajada de Francia en Mauritania, asesinaron a dos oficiales de inteligencia en Mali y a cuatro turistas saudíes en Níger. Pero antes, en octubre del 2007, reivindicaron la matanza de 67 personas en Argel con dos coches bomba.
AlÁndalus,un nombre cargado de intención
Desde primeros de octubre del año pasado, AQMI hace sus reivindicaciones y proclamas de propaganda a través de su órgano de comunicación, que ha denominado Al Ándalus.A nadie se le escapa que esa elección es un alegato de temibles intenciones hacia España. Y, atención, la actividad de esta rama de Al Qaeda, poco divulgada, es alarmante. El año pasado, y son ejemplos, asesinaron a un americano, intentaron volar la embajada de Francia en Mauritania, asesinaron a dos oficiales de inteligencia en Mali y a cuatro turistas saudíes en Níger. Pero antes, en octubre del 2007, reivindicaron la matanza de 67 personas en Argel con dos coches bomba.
dissabte, 10 d’abril del 2010
El New York Times surt en defensa del jutge Garzón
El prestigiós diari afirma que "els veritables delictes són les desaparicions de la guerra civil i el franquisme"
AGÈNCIES El diari The New York Times ha sortit en oberta defensa de Baltasar Garzón amb un editorial que titlla de "injust" el seu processament i afirma que "els veritables delictes són les desaparicions (de la guerra civil i el franquisme) i no la recerca" del jutge espanyol.
"El jutge més conegut d'Espanya, Baltasar Garzón, està sent processat per una causa políticament motivada que hauria d'haver estat rebutjada en el tribunal", afegeix el diari novaiorquès en un editorial titulat "Una injustícia a Espanya".
El jutge Garzón seurà a la banqueta, acusat d'un presumpte delicte de prevaricació, per haver declarat competent per investigar els crims i desaparicions durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior dictadura del general Francisco Franco (1939-1975) , segons un acte notificat el dimecres pel magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela.
El New York Times diu que Garzón està acusat de’"ignorar la llei d'amnistia del 1977 quan va decidir investigar la desaparició de més de 100.000 persones en la guerra civil espanyola dels anys 30 i la dècada de repressió franquista que va seguir", i destaca que la demanda va ser impulsada per "dos grups d'extrema dreta que temen una investigació".
"Malauradament un col•lega de Garzón ha admès la demanda i ha presentat càrrecs contra ell", afegeix el diari, que recorda que, com a resultat, el jutge serà suspès de les seves funcions en espera del judici i alerta que, si és declarat culpable, es posaria fi "a una carrera dedicada a que terroristes i dictadors responguin pels seus delictes".
L'editorial considera que "això agradaria als seus enemics polítics, però seria una paròdia de Justícia" ja que "els veritables delictes en aquest cas són les desaparicions, no la investigació de Garzón".
"Si, com sembla probable, es tractava de crims contra la humanitat sota el dret internacional, l'amnistia d'Espanya el 1977 legalment no podia absoldre'ls", afirma el diari, que recorda que "els presumptes autors són morts i el jutge va aturar fa molt temps la seva investigació ", que va passar a la jurisdicció local en les zones on les víctimes van ser exhumades.
En el seu editorial, el diari més prestigiós dels Estats Units descriu al jutge espanyol de "valent i polèmic" i una persona "que ha fet molts enemics amb els anys".
"Ha portat casos contra terroristes bascos i d'Al-Qaida, contra polítics espanyols de gran abast, contra dictadors d'Amèrica Llatina i contra la màfia russa", explica l'editorial, en el qual es reconeix que al jutge espanyol li atrauen les causes ambicioses, com l’empresa contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet, i, de vegades, "el superen".
"S'hauria de permetre a Garzón reprendre aquesta tasca el més aviat possible. Espanya necessita una explicació honesta del seu passat turbulent, no l'enjudiciament dels que tenen el valor de demandar", conclou el diari.
AGÈNCIES El diari The New York Times ha sortit en oberta defensa de Baltasar Garzón amb un editorial que titlla de "injust" el seu processament i afirma que "els veritables delictes són les desaparicions (de la guerra civil i el franquisme) i no la recerca" del jutge espanyol.
"El jutge més conegut d'Espanya, Baltasar Garzón, està sent processat per una causa políticament motivada que hauria d'haver estat rebutjada en el tribunal", afegeix el diari novaiorquès en un editorial titulat "Una injustícia a Espanya".
El jutge Garzón seurà a la banqueta, acusat d'un presumpte delicte de prevaricació, per haver declarat competent per investigar els crims i desaparicions durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior dictadura del general Francisco Franco (1939-1975) , segons un acte notificat el dimecres pel magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela.
El New York Times diu que Garzón està acusat de’"ignorar la llei d'amnistia del 1977 quan va decidir investigar la desaparició de més de 100.000 persones en la guerra civil espanyola dels anys 30 i la dècada de repressió franquista que va seguir", i destaca que la demanda va ser impulsada per "dos grups d'extrema dreta que temen una investigació".
"Malauradament un col•lega de Garzón ha admès la demanda i ha presentat càrrecs contra ell", afegeix el diari, que recorda que, com a resultat, el jutge serà suspès de les seves funcions en espera del judici i alerta que, si és declarat culpable, es posaria fi "a una carrera dedicada a que terroristes i dictadors responguin pels seus delictes".
L'editorial considera que "això agradaria als seus enemics polítics, però seria una paròdia de Justícia" ja que "els veritables delictes en aquest cas són les desaparicions, no la investigació de Garzón".
"Si, com sembla probable, es tractava de crims contra la humanitat sota el dret internacional, l'amnistia d'Espanya el 1977 legalment no podia absoldre'ls", afirma el diari, que recorda que "els presumptes autors són morts i el jutge va aturar fa molt temps la seva investigació ", que va passar a la jurisdicció local en les zones on les víctimes van ser exhumades.
En el seu editorial, el diari més prestigiós dels Estats Units descriu al jutge espanyol de "valent i polèmic" i una persona "que ha fet molts enemics amb els anys".
"Ha portat casos contra terroristes bascos i d'Al-Qaida, contra polítics espanyols de gran abast, contra dictadors d'Amèrica Llatina i contra la màfia russa", explica l'editorial, en el qual es reconeix que al jutge espanyol li atrauen les causes ambicioses, com l’empresa contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet, i, de vegades, "el superen".
"S'hauria de permetre a Garzón reprendre aquesta tasca el més aviat possible. Espanya necessita una explicació honesta del seu passat turbulent, no l'enjudiciament dels que tenen el valor de demandar", conclou el diari.
Un mestre de La Salle de Figueres incitava nens a fer actes sexuals per internet
Un mestre de La Salle de Figueres incitava nens a fer actes sexuals per internet
La Policía Nacional va escorcollar el seu habitatge de Fortià i el van atrapar xatejant amb un menor
El Punt
La Policía Nacional ha detingut un mestre de primària de La Salle de Figueres, Josep Raya Moyano, de 34 anys, acusat d'haver aconseguit, a través d'internet i fent-se passar per un menor d'edat, que desenes de nens i nenes es despullessin i fessin pràctiques sexuals davant les càmeres connectades a l'ordinador. Agents de la policia arribats expressament de Madrid van anar a escorcollar el domicili de Raya a Fortià i el sospitós va intentar barrar-los el pas perquè va resultar que just en aquell moment estava xatejant amb una de les seves víctimes, a la qual havia fet creure que ell era una noia de quinze anys.
El mestre de La Salle, segons la policia, feia servir els pseudònims César i Inma quan navegava per la xarxa, en funció del sexe dels menors, d'entre 10 i 11 anys aproximadament, amb qui establia contacte. Un cop els tenia contactats anava dirigint la conversa cap a la temàtica sexual fins que aconseguia que se li exhibissin i fessin actes sexuals davant de la càmera web. Raya, sempre segons la versió policial, va admetre que havia aconseguit que tres germans, dos nens i una nena, s'exhibissin davant la càmera, es masturbessin i es toquessin entre ells. Va admetre que va aconseguir fer exhibir desenes de nenes i emmagatzemar imatges i vídeos obscens d'almenys una dotzena de nois i noies. La policia aclareix que no hi ha proves que hagués abusat mai dels menors per mitjans diferents dels electrònics. Sospiten, però, que el fet que en els darrers anys hagués canviat molts cops de residència és perquè havia tingut problemes per la seva addicció al sexe amb menors per internet. Josep Raya és professor de sisè de primària del col·legi La Salle de Figueres des de fa aproximadament un any i mig. Hi va arribar procedent de la Seu d'Urgell. Tot i que treballa a Figueres, el seu domicili el té fixat a Fortià, en un pis del carrer La Unió, que comparteix amb un altre company, també professor. Fa uns quinze dies, els agents de la brigada d'informació tecnològica (BIT) de la Policía Nacional de Madrid van anar a escorcollar l'habitatge. Quan els agents van arribar al pis, Raya va intentar barrar-los el pas perquè precisament en aquell moment estava en plena feina comunicant-se per internet amb una de les seves víctimes tot fent-se passar per una noia de quinze anys. Quan finalment la policia va poder entrar va trobar un pis molt brut i desendreçat, amb deixalles pertot arreu. Van comissar-li un ordinador portàtil amb diversos comptes de correu electrònic i accés a planes web de pedofília. També li van trobar un disc dur extern i un dispositiu de memòria externa, que ara estan analitzat.
Educació no en sap res i ell treballa
Tot i que la detenció del mestre es va produir fa dues setmanes, fonts del Departament d'Educació van afirmar ahir a l'ACN que desconeixien totalment els fets. I de fet, hi ha constància que Raya va desenvolupar les seves tasques docents amb normalitat encara ahir dimecres.
La Policía Nacional es va posar sobre la pista del mestre a través de l'estudi de tot el material de contingut pedòfil que van comissar el 2008 durant l'anomenada operació Hydra, que va suposar la detenció de desenes de persones acusades de tinença i distribució de pornografia infantil. Des de llavors, la brigada d'investigació tecnològica ha buscat el rastre de les desenes de milers d'imatges i vídeos que emmagatzemaven els detinguts de llavors, fins que, estirant el fil, van arribar al mestre de La Salle. Les víctimes poden ser de diferents llocs d'arreu de l'Estat estanyol.
La Policía Nacional va escorcollar el seu habitatge de Fortià i el van atrapar xatejant amb un menor
El Punt
La Policía Nacional ha detingut un mestre de primària de La Salle de Figueres, Josep Raya Moyano, de 34 anys, acusat d'haver aconseguit, a través d'internet i fent-se passar per un menor d'edat, que desenes de nens i nenes es despullessin i fessin pràctiques sexuals davant les càmeres connectades a l'ordinador. Agents de la policia arribats expressament de Madrid van anar a escorcollar el domicili de Raya a Fortià i el sospitós va intentar barrar-los el pas perquè va resultar que just en aquell moment estava xatejant amb una de les seves víctimes, a la qual havia fet creure que ell era una noia de quinze anys.
El mestre de La Salle, segons la policia, feia servir els pseudònims César i Inma quan navegava per la xarxa, en funció del sexe dels menors, d'entre 10 i 11 anys aproximadament, amb qui establia contacte. Un cop els tenia contactats anava dirigint la conversa cap a la temàtica sexual fins que aconseguia que se li exhibissin i fessin actes sexuals davant de la càmera web. Raya, sempre segons la versió policial, va admetre que havia aconseguit que tres germans, dos nens i una nena, s'exhibissin davant la càmera, es masturbessin i es toquessin entre ells. Va admetre que va aconseguir fer exhibir desenes de nenes i emmagatzemar imatges i vídeos obscens d'almenys una dotzena de nois i noies. La policia aclareix que no hi ha proves que hagués abusat mai dels menors per mitjans diferents dels electrònics. Sospiten, però, que el fet que en els darrers anys hagués canviat molts cops de residència és perquè havia tingut problemes per la seva addicció al sexe amb menors per internet. Josep Raya és professor de sisè de primària del col·legi La Salle de Figueres des de fa aproximadament un any i mig. Hi va arribar procedent de la Seu d'Urgell. Tot i que treballa a Figueres, el seu domicili el té fixat a Fortià, en un pis del carrer La Unió, que comparteix amb un altre company, també professor. Fa uns quinze dies, els agents de la brigada d'informació tecnològica (BIT) de la Policía Nacional de Madrid van anar a escorcollar l'habitatge. Quan els agents van arribar al pis, Raya va intentar barrar-los el pas perquè precisament en aquell moment estava en plena feina comunicant-se per internet amb una de les seves víctimes tot fent-se passar per una noia de quinze anys. Quan finalment la policia va poder entrar va trobar un pis molt brut i desendreçat, amb deixalles pertot arreu. Van comissar-li un ordinador portàtil amb diversos comptes de correu electrònic i accés a planes web de pedofília. També li van trobar un disc dur extern i un dispositiu de memòria externa, que ara estan analitzat.
Educació no en sap res i ell treballa
Tot i que la detenció del mestre es va produir fa dues setmanes, fonts del Departament d'Educació van afirmar ahir a l'ACN que desconeixien totalment els fets. I de fet, hi ha constància que Raya va desenvolupar les seves tasques docents amb normalitat encara ahir dimecres.
La Policía Nacional es va posar sobre la pista del mestre a través de l'estudi de tot el material de contingut pedòfil que van comissar el 2008 durant l'anomenada operació Hydra, que va suposar la detenció de desenes de persones acusades de tinença i distribució de pornografia infantil. Des de llavors, la brigada d'investigació tecnològica ha buscat el rastre de les desenes de milers d'imatges i vídeos que emmagatzemaven els detinguts de llavors, fins que, estirant el fil, van arribar al mestre de La Salle. Les víctimes poden ser de diferents llocs d'arreu de l'Estat estanyol.
El fiscal en cap de Girona considera que la "sensació d´inseguretat" és real
El fiscal en cap de Girona considera que la "sensació d´inseguretat" és real
Josep M. Casadevall apunta que els robatoris han crescut un 10% en un any a la demarcació
GIRONA | DDG
Josep Maria Casadevall té frescos els números de l'activitat delictiva corresponent a l'any passat a les comartques gironines. La memòria que anualment fa la Fiscalia gironina per deixar constància a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -i per extensió a la Fiscalia General de l'Estat- de tots els casos que tracta revela que els delictes contra el patrimoni s'han incrementat. Casadevall exposava ahir en unes declaracions a Ràdio Girona que és comprensible la sensació d'inseguretat que pugui tenir la ciutadania perquè "aquesta sensació té una base".
El fiscal Casadevall detallava que el nombre de robatoris registrats l'any 2009 va créixer en relació amb el nombre d'aquest tipus de delicte registrats l'any 2008. En concret, els 22.402 delictes contra el patrimoni que van entrar a la Fiscalia gironina el 2008 van créixer l'any passat fins superar la barrera dels 25.000 i quedar en 25.092. És per això que el fiscal declarava que "la sensació d'inseguretat és una sensació subjectiva però té una base, els robatoris existeixen". Casadevall raonava que, lluny de les xifres, hi ha casos que que no trascendeixen; "quants n'hi ha en realitat? no ho sabem perquè sempre hi ha una xifra negra de fets que s'han produït i que no s'han denunciat".
Els efectes de la crisi
Casadevall exposa que entre els factors que poden haver influït en el repuntament dels robatoris hi ha la crisi econòmica; "la situació econòmica pot haver influït perquè hi ha persones que ho diuen al jutjat quan són detingudes "jo robo perquè tenia feina i ara no en tinc i necessito diners"".
Els delictes contra el patrimoni -ja siguin robatoris, furts o estafes- encapçalen la llista dels delictes que més feina donen a la Fiscalia i als jutjats. No es tracta però d'una circumstància excepcional enguany sinó que és un fenomen que es repeteix en els anys.
Josep M. Casadevall apunta que els robatoris han crescut un 10% en un any a la demarcació
GIRONA | DDG
Josep Maria Casadevall té frescos els números de l'activitat delictiva corresponent a l'any passat a les comartques gironines. La memòria que anualment fa la Fiscalia gironina per deixar constància a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -i per extensió a la Fiscalia General de l'Estat- de tots els casos que tracta revela que els delictes contra el patrimoni s'han incrementat. Casadevall exposava ahir en unes declaracions a Ràdio Girona que és comprensible la sensació d'inseguretat que pugui tenir la ciutadania perquè "aquesta sensació té una base".
El fiscal Casadevall detallava que el nombre de robatoris registrats l'any 2009 va créixer en relació amb el nombre d'aquest tipus de delicte registrats l'any 2008. En concret, els 22.402 delictes contra el patrimoni que van entrar a la Fiscalia gironina el 2008 van créixer l'any passat fins superar la barrera dels 25.000 i quedar en 25.092. És per això que el fiscal declarava que "la sensació d'inseguretat és una sensació subjectiva però té una base, els robatoris existeixen". Casadevall raonava que, lluny de les xifres, hi ha casos que que no trascendeixen; "quants n'hi ha en realitat? no ho sabem perquè sempre hi ha una xifra negra de fets que s'han produït i que no s'han denunciat".
Els efectes de la crisi
Casadevall exposa que entre els factors que poden haver influït en el repuntament dels robatoris hi ha la crisi econòmica; "la situació econòmica pot haver influït perquè hi ha persones que ho diuen al jutjat quan són detingudes "jo robo perquè tenia feina i ara no en tinc i necessito diners"".
Els delictes contra el patrimoni -ja siguin robatoris, furts o estafes- encapçalen la llista dels delictes que més feina donen a la Fiscalia i als jutjats. No es tracta però d'una circumstància excepcional enguany sinó que és un fenomen que es repeteix en els anys.
Rectifico titular : Aparten del servei dos mossos de Figueres (denunciats com a)* implicats en la pallissa a un estafador
EL PUNT DIARI
Aparten del servei dos mossos de Figueres (denunciats com a)* implicats en la pallissa a un estafador
*Nota: Modificació del gestor del blog. Els mossos només estan denunciats de moment. Presumpció d'inocencia si us plau senyora Tura Soler.
La víctima ha denunciat que el van estomacar cinc persones: els dos empresaris estafats per ell, dos policies i un altre home
Els dos únics agents que formaven part del grup 200 (el servei de seguretat ciutadana de paisà) de la comissaria de Figueres han estat suspesos de sou i feina, mentre afers interns i el jutjat intenten aclarir quina participació van tenir en el cas que va acabar amb un especialista de l'estafa dels bitllets tintats hospitalitzat i dos empresaris estafats empresonats durant uns dies i acusats de detenció il·legal i lesions. L'apallissat, el ruandès Justin Hapi, assegura que cinc homes el van lligar i apallissar, entre ells els amos de Grues Font, als quals havia estafat 40.000 euros, i dos homes que van dir que eren policies. Els agents només admeten que van rondar per la zona on l'estafador s'havia trobat amb els empresaris perquè els ho havien demanat.
L'enrevessada història té el seu inici el mes de novembre passat quan els amos de Grues Font, situada al polígon del Pont del Príncep, a Santa Llogaia d'Àlguema, van iniciar relacions comercials amb un home negre de molt bon veure i elegant que es va interessar per comprar-los un camió i va acceptar pagar-los els 120.000 euros que ells en demanaven. Al client sempre el van identificar com a Francisco i els tractes els va tenir sobretot amb un dels germans Font, Alexandre. El cas és que en lloc de cobrar els 120.000 euros, els germans Font van acabar pagant 40.000 euros al tal Francisco, que els va entabanar amb el conegut engany dels bitllets tintats.
El 12 de març passat, els empresaris estafats i l'estafador es van tornar a trobar a Figueres, després d'una cita. Alexandre i Francisco, com l'anomenava ell, es van trobar al vespre al bar Lido, on els dos agents del grup de paisà, avisats per l'empresari, van fer una ronda teòricament amb la intenció d'intentar identificar amb noms i cognoms l'estafador.
Francisco va aparèixer unes hores més tard, ferit de gravetat i ensangonat, al mig del cinturó de ronda de Figueres després de caure d'una furgoneta en marxa i se'l va hospitalitzar amb la seva veritable identitat: Justin Hapi. Quan va estar en condicions de declarar, Hapi va denunciar que havia anat a l'estació de Figueres a acompanyar una amiga i que havia trobat un home, que no coneixia, que es va oferir a dur-lo a Girona amb una furgoneta. Abans, però, el desconegut va dir que havia d'anar a recollir unes coses al seu taller i el va fer entrar en una nau i allà, de sobte, li va dir que era «home mort». Segons el relat de Hapi, que ha variat en diverses ocasions, cinc homes el van lligar de peus i mans i li van enroscar una corda al coll i el van apallissar de forma salvatge mentre enregistraven imatges amb un telèfon mòbil i un bolígraf gravador tot dient-li que passarien les gravacions a la seva família. Hapi va assegurar que dos dels homes que el van colpejar van dir que eren policies i va remarcar que havia vist que un d'ells duia una pistola. Per aquesta pallissa que se situa a la sala de reunions de l'empresa Grues Font, on els Mossos han detectat restes de sang a través del reactiu Bluestar, ja van ser detinguts i empresonats durant una setmana els germans Alexandre i Josep Maria Font, que continuen imputats. Ara s'investiga quin paper hi van jugar els mossos.
Trucada al mosso amic
Un dels empresaris detinguts va admetre que s'havien reunit amb l'estafador a l'empresa després que aquest acceptés anar-hi voluntàriament i que allà havia perdut els nervis i l'havia empès. Alexandre Font va explicar que mentre era allà amb l'home que es feia dir Francisco havia trucat al seu germà Josep Maria i també a un amic seu, Faust, que és mosso, i que al cap de poca estona es van presentar el seu germà i el seu amic mosso i un altre agent i que aquests van escorcollar l'africà estafador per veure si duia la seva documentació autèntica i així el podien identificar amb noms i cognoms. Però no duia documents i es va negar a donar-los el seu nom i cognom reals i els mossos van marxar i després, en quedar-se sols, els dos germans i Francisco es van empentar mútuament fins que van decidir tornar Francisco a l'estació. Ells neguen que l'arrosseguessin escales avall mentre el tenien lligat, com afirma Hapi, i afirmen que l'home va pujar voluntàriament a la furgoneta. També expliquen que quan van sentir un sotrac i van veure que l'home que duien darrere la furgoneta havia caigut es van aturar i van intentar ajudar-lo a pujar però els relliscava.
Denunciar o no l'estafa
L'estafa de què van ser víctimes els germans Font no havia estat mai denunciada formalment fins ara, tot i que el mosso amic dels empresaris admet que en tenia constància perquè li havien dit personalment i assegura que ell havia aconsellat al seu amic que presentés denúncia però aquest no ho volia fer perquè tenia por que se n'assabentés la seva dona. En canvi, en una de les seves declaracions, l'empresari va assegurar que havia explicat el cas al seu amic mosso però que aquest no hi havia donat gaire importància i no li havia dit mai que ho havia de denunciar. En aquest cas, es podria imputar als mossos un delicte d'omissió del deure de perseguir delictes. Per la seva part, el mosso, en la minuta que va redactar, assegura que aquell dia, el 12 de març a la tarda, ell i el seu company, un agent en pràctiques, feien la ronda per la zona de l'estació de Figueres i ell tenia coneixement des de feia uns dies que el seu amic empresari s'havia de trobar amb l'estafador. Segons el mosso, quan Font i Hapi eren en una taula del bar, ells, de paisà, van entrar i van estar una estona a la barra, però no van intervenir en la conversa. Van veure que els dos homes marxaven amb una furgoneta i, tot i que van passar per davant de Grues Font, diuen, no hi van entrar, i quan van saber, al final del servei, que havien apallissat un home negre, diuen no ho van relacionar amb la trobada que ells havien vist entre l'estafador i la seva víctima.
No queda ningú al 200
Els dos mossos encara no han estat citats com a imputats al jutjat però ja han estat interrogats per afers interns i Interior els ha suspès de sou i feina. Els dos mossos, un d'ells en pràctiques, eren els dos únics integrants de grup 200, la brigada de paisà de seguretat ciutadana de la comissaria de Figueres. El 200 ja havia estat eliminat a Figueres i en el moment que es va voler restablir, la plantilla hi va fer boicot i només van apuntar-s'hi Faust i l'agent en pràctiques. Ara s'ha tornat a quedar sense agents.
Aparten del servei dos mossos de Figueres (denunciats com a)* implicats en la pallissa a un estafador
*Nota: Modificació del gestor del blog. Els mossos només estan denunciats de moment. Presumpció d'inocencia si us plau senyora Tura Soler.
La víctima ha denunciat que el van estomacar cinc persones: els dos empresaris estafats per ell, dos policies i un altre home
Els dos únics agents que formaven part del grup 200 (el servei de seguretat ciutadana de paisà) de la comissaria de Figueres han estat suspesos de sou i feina, mentre afers interns i el jutjat intenten aclarir quina participació van tenir en el cas que va acabar amb un especialista de l'estafa dels bitllets tintats hospitalitzat i dos empresaris estafats empresonats durant uns dies i acusats de detenció il·legal i lesions. L'apallissat, el ruandès Justin Hapi, assegura que cinc homes el van lligar i apallissar, entre ells els amos de Grues Font, als quals havia estafat 40.000 euros, i dos homes que van dir que eren policies. Els agents només admeten que van rondar per la zona on l'estafador s'havia trobat amb els empresaris perquè els ho havien demanat.
L'enrevessada història té el seu inici el mes de novembre passat quan els amos de Grues Font, situada al polígon del Pont del Príncep, a Santa Llogaia d'Àlguema, van iniciar relacions comercials amb un home negre de molt bon veure i elegant que es va interessar per comprar-los un camió i va acceptar pagar-los els 120.000 euros que ells en demanaven. Al client sempre el van identificar com a Francisco i els tractes els va tenir sobretot amb un dels germans Font, Alexandre. El cas és que en lloc de cobrar els 120.000 euros, els germans Font van acabar pagant 40.000 euros al tal Francisco, que els va entabanar amb el conegut engany dels bitllets tintats.
El 12 de març passat, els empresaris estafats i l'estafador es van tornar a trobar a Figueres, després d'una cita. Alexandre i Francisco, com l'anomenava ell, es van trobar al vespre al bar Lido, on els dos agents del grup de paisà, avisats per l'empresari, van fer una ronda teòricament amb la intenció d'intentar identificar amb noms i cognoms l'estafador.
Francisco va aparèixer unes hores més tard, ferit de gravetat i ensangonat, al mig del cinturó de ronda de Figueres després de caure d'una furgoneta en marxa i se'l va hospitalitzar amb la seva veritable identitat: Justin Hapi. Quan va estar en condicions de declarar, Hapi va denunciar que havia anat a l'estació de Figueres a acompanyar una amiga i que havia trobat un home, que no coneixia, que es va oferir a dur-lo a Girona amb una furgoneta. Abans, però, el desconegut va dir que havia d'anar a recollir unes coses al seu taller i el va fer entrar en una nau i allà, de sobte, li va dir que era «home mort». Segons el relat de Hapi, que ha variat en diverses ocasions, cinc homes el van lligar de peus i mans i li van enroscar una corda al coll i el van apallissar de forma salvatge mentre enregistraven imatges amb un telèfon mòbil i un bolígraf gravador tot dient-li que passarien les gravacions a la seva família. Hapi va assegurar que dos dels homes que el van colpejar van dir que eren policies i va remarcar que havia vist que un d'ells duia una pistola. Per aquesta pallissa que se situa a la sala de reunions de l'empresa Grues Font, on els Mossos han detectat restes de sang a través del reactiu Bluestar, ja van ser detinguts i empresonats durant una setmana els germans Alexandre i Josep Maria Font, que continuen imputats. Ara s'investiga quin paper hi van jugar els mossos.
Trucada al mosso amic
Un dels empresaris detinguts va admetre que s'havien reunit amb l'estafador a l'empresa després que aquest acceptés anar-hi voluntàriament i que allà havia perdut els nervis i l'havia empès. Alexandre Font va explicar que mentre era allà amb l'home que es feia dir Francisco havia trucat al seu germà Josep Maria i també a un amic seu, Faust, que és mosso, i que al cap de poca estona es van presentar el seu germà i el seu amic mosso i un altre agent i que aquests van escorcollar l'africà estafador per veure si duia la seva documentació autèntica i així el podien identificar amb noms i cognoms. Però no duia documents i es va negar a donar-los el seu nom i cognom reals i els mossos van marxar i després, en quedar-se sols, els dos germans i Francisco es van empentar mútuament fins que van decidir tornar Francisco a l'estació. Ells neguen que l'arrosseguessin escales avall mentre el tenien lligat, com afirma Hapi, i afirmen que l'home va pujar voluntàriament a la furgoneta. També expliquen que quan van sentir un sotrac i van veure que l'home que duien darrere la furgoneta havia caigut es van aturar i van intentar ajudar-lo a pujar però els relliscava.
Denunciar o no l'estafa
L'estafa de què van ser víctimes els germans Font no havia estat mai denunciada formalment fins ara, tot i que el mosso amic dels empresaris admet que en tenia constància perquè li havien dit personalment i assegura que ell havia aconsellat al seu amic que presentés denúncia però aquest no ho volia fer perquè tenia por que se n'assabentés la seva dona. En canvi, en una de les seves declaracions, l'empresari va assegurar que havia explicat el cas al seu amic mosso però que aquest no hi havia donat gaire importància i no li havia dit mai que ho havia de denunciar. En aquest cas, es podria imputar als mossos un delicte d'omissió del deure de perseguir delictes. Per la seva part, el mosso, en la minuta que va redactar, assegura que aquell dia, el 12 de març a la tarda, ell i el seu company, un agent en pràctiques, feien la ronda per la zona de l'estació de Figueres i ell tenia coneixement des de feia uns dies que el seu amic empresari s'havia de trobar amb l'estafador. Segons el mosso, quan Font i Hapi eren en una taula del bar, ells, de paisà, van entrar i van estar una estona a la barra, però no van intervenir en la conversa. Van veure que els dos homes marxaven amb una furgoneta i, tot i que van passar per davant de Grues Font, diuen, no hi van entrar, i quan van saber, al final del servei, que havien apallissat un home negre, diuen no ho van relacionar amb la trobada que ells havien vist entre l'estafador i la seva víctima.
No queda ningú al 200
Els dos mossos encara no han estat citats com a imputats al jutjat però ja han estat interrogats per afers interns i Interior els ha suspès de sou i feina. Els dos mossos, un d'ells en pràctiques, eren els dos únics integrants de grup 200, la brigada de paisà de seguretat ciutadana de la comissaria de Figueres. El 200 ja havia estat eliminat a Figueres i en el moment que es va voler restablir, la plantilla hi va fer boicot i només van apuntar-s'hi Faust i l'agent en pràctiques. Ara s'ha tornat a quedar sense agents.
Supensió Inspector de Mossos d'Esquadra de Figueres
Suspenen l´inspector dels Mossos de Figueres per marxar en ple temporal de neu
Suspès de sou i feina per abandonament del lloc de treball. Així és com s'ha quedat l'Inspector cap de l'Àrea Bàsica Policial de Figueres, Ferran Gómez. Pel que sembla hauria marxat de la comissaria en plena crisi per la nevada d'aquest dilluns
EFE
ACN Suspès de sou i feina per abandonament del lloc de treball. Així és com s'ha quedat l'Inspector cap de l'Àrea Bàsica Policial de Figueres, Ferran Gómez, que, segons ha pogut saber l'ACN, hauria marxat de la comissaria en plena crisi per la nevada d'aquest dilluns. Es dóna la circumstància que una de les zones més afectades va ser La Jonquera, i que la seguretat ciutadana del municipi depèn de l'inspector Gómez. És per això que, aquest dimecres a la tarda, dos agents de la Divisió d'Afers Interns (DAI), que depèn directament de la Direcció General de la Policia, han retirat fulminantment la placa i la pistola al màxim responsable de l'ABP.
L'inspector cap de l'ABP de Figueres, Ferran Gómez, l'han suspès cautelarment de sou i feina perquè va marxar del seu lloc de treball dilluns al migdia, en plena crisi per la nevada que ha col·lapsat Catalunya. Li ho han comunicat dos agents de la Divisió d'Aferns Interns (DAI) del cos aquest dimecres a la tarda. Aquests agents han anat a buscar l'inspector per retirar-li la placa i la pistola. Segons ha pogut saber l'ACN, la decisió l'ha pres directament la Direcció General de la Policia, de qui depenen directament tots els assumptes d'Afers Interns. Es tracta d'una mesura fulminant, ja que l'expedient es va obrir el mateix dilluns a la tarda i la mesura cautelar s'ha decidit en només 48 hores. Ara, l'inspector està a l'espera de la resolució de l'expedient per saber quina serà la sanció definitiva per la negligència d'aquest dilluns.
Els Mossos d'Esquadra disposen d'una Divisió d'Afers Interns, que depèn directament de la Direcció General de la Policia i investiga les activitats il·lícites dutes a terme per membres del cos policial català i en pràctiques que puguin ser constitutives d'infracció penal o contràries a l'ètica professional. Entre les accions que pot dur a terme la DAI, hi ha la supervisió de la instrucció dels expedients disciplinaris, redactar informacions reservades i les investigacions necessàries per esbrinar els fets succeïts i determinar les persones suposadament responsables. A més, poden, poden arribar a retirar l'arma i la credencial, tant per mesura cautelar com per sanció disciplinària del personal funcionari expedientat o determinar el comandament competent per fer-ho.
L'alcalde de La Jonquera, Jordi Cabezas, ha mostrat la seva sorpresa per la suspensió de sou i feina de l'inspector de l'ABP i ha afirmat que desconeixia el seu cessament. Em sorprèn aquesta decisió i no sé què ha passat, ha comentat l'alcalde altempordanès en declaracions a l'ACN. Cabezas ha deixat clar que ell no en tenia cap queixa de l'inspector, amb qui es reunia cada mes per facilitar-li les dades de seguretat ciutadana. Inclús, ha explicat, va mantenir l'última trobada amb ell abans d'ahir per coordinar la gent que encara quedava al pavelló municipal.
Cabezas ha recordat que a l'àrea de La Jonquera hi ha escassetat d'efectius dels Mossos d'Esquadra, tot i que 'això no és culpa de la gestió de l'inspector en cap de l'Àrea Bàsica Policial de Figueres', ha afegit.
L'Àrea Bàsica Policial de Figueres comprèn els municipis d'Algullana, d'Albany, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella d'Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla, el Far d'Empordà, Figueres, Garrigàs, Garriguella, La Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Peralada, Pont de Molins, Ponts, el Port de la Selva, Portbou, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Santa Llogaia, la Selva de Mar, Siurana, Terrades, la Vajol, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant i Vila-sacra.
Suspès de sou i feina per abandonament del lloc de treball. Així és com s'ha quedat l'Inspector cap de l'Àrea Bàsica Policial de Figueres, Ferran Gómez. Pel que sembla hauria marxat de la comissaria en plena crisi per la nevada d'aquest dilluns
EFE
ACN Suspès de sou i feina per abandonament del lloc de treball. Així és com s'ha quedat l'Inspector cap de l'Àrea Bàsica Policial de Figueres, Ferran Gómez, que, segons ha pogut saber l'ACN, hauria marxat de la comissaria en plena crisi per la nevada d'aquest dilluns. Es dóna la circumstància que una de les zones més afectades va ser La Jonquera, i que la seguretat ciutadana del municipi depèn de l'inspector Gómez. És per això que, aquest dimecres a la tarda, dos agents de la Divisió d'Afers Interns (DAI), que depèn directament de la Direcció General de la Policia, han retirat fulminantment la placa i la pistola al màxim responsable de l'ABP.
L'inspector cap de l'ABP de Figueres, Ferran Gómez, l'han suspès cautelarment de sou i feina perquè va marxar del seu lloc de treball dilluns al migdia, en plena crisi per la nevada que ha col·lapsat Catalunya. Li ho han comunicat dos agents de la Divisió d'Aferns Interns (DAI) del cos aquest dimecres a la tarda. Aquests agents han anat a buscar l'inspector per retirar-li la placa i la pistola. Segons ha pogut saber l'ACN, la decisió l'ha pres directament la Direcció General de la Policia, de qui depenen directament tots els assumptes d'Afers Interns. Es tracta d'una mesura fulminant, ja que l'expedient es va obrir el mateix dilluns a la tarda i la mesura cautelar s'ha decidit en només 48 hores. Ara, l'inspector està a l'espera de la resolució de l'expedient per saber quina serà la sanció definitiva per la negligència d'aquest dilluns.
Els Mossos d'Esquadra disposen d'una Divisió d'Afers Interns, que depèn directament de la Direcció General de la Policia i investiga les activitats il·lícites dutes a terme per membres del cos policial català i en pràctiques que puguin ser constitutives d'infracció penal o contràries a l'ètica professional. Entre les accions que pot dur a terme la DAI, hi ha la supervisió de la instrucció dels expedients disciplinaris, redactar informacions reservades i les investigacions necessàries per esbrinar els fets succeïts i determinar les persones suposadament responsables. A més, poden, poden arribar a retirar l'arma i la credencial, tant per mesura cautelar com per sanció disciplinària del personal funcionari expedientat o determinar el comandament competent per fer-ho.
L'alcalde de La Jonquera, Jordi Cabezas, ha mostrat la seva sorpresa per la suspensió de sou i feina de l'inspector de l'ABP i ha afirmat que desconeixia el seu cessament. Em sorprèn aquesta decisió i no sé què ha passat, ha comentat l'alcalde altempordanès en declaracions a l'ACN. Cabezas ha deixat clar que ell no en tenia cap queixa de l'inspector, amb qui es reunia cada mes per facilitar-li les dades de seguretat ciutadana. Inclús, ha explicat, va mantenir l'última trobada amb ell abans d'ahir per coordinar la gent que encara quedava al pavelló municipal.
Cabezas ha recordat que a l'àrea de La Jonquera hi ha escassetat d'efectius dels Mossos d'Esquadra, tot i que 'això no és culpa de la gestió de l'inspector en cap de l'Àrea Bàsica Policial de Figueres', ha afegit.
L'Àrea Bàsica Policial de Figueres comprèn els municipis d'Algullana, d'Albany, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella d'Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla, el Far d'Empordà, Figueres, Garrigàs, Garriguella, La Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Peralada, Pont de Molins, Ponts, el Port de la Selva, Portbou, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Santa Llogaia, la Selva de Mar, Siurana, Terrades, la Vajol, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant i Vila-sacra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)