Demà comença el judici a l'assassí en sèrie d'Olot, per haver matat 11 ancians.

 

L´assassí confés el dia en què surt detingut del geriàtric La Caritat diari de girona

El cas de La Caritat d'OlotDemà arriba a judici el cas de l'assassí en sèrie d'Olot, Joan Vila Dilmé, qui va acabar amb la vida d'onze ancians mentre treballava com a zelador a la residència geriàtrica La Caritat. El processat és autor confès i va ser la seva col·laboració el que va permetre descobrir les vuit primeres morts que va ocasionar. S'enfronta a 194 anys de presó pels assassinats comesos entre octubre de 2009 i 2010.

GIRONA | MARTÍ SANTIAGO El món podrà sentir dilluns les paraules de l'assassí en sèrie més prolífic dels darrers temps. Joan Vila Dilmé, el zelador del geriàtric olotí La Caritat serà interrogat a fons pels onze crims que va cometre entre l'octubre de 2009 i el 2010. El motiu que el va impulsar a matar, l'elecció de les víctimes i els mètodes que va utilitzar -injeccions d'insulina, barreja de barbitúrics, gotets de lleixiu i desincrustant- centraran bona part de la seva declaració.
La casualitat va permetre que es destapés el cas el 17 d'octubre de 2010. El vòmit negre de l'octogenària Paquita Gironès Quintana va fer sospitar als metges que alguna cosa no rutllava i que la seva mort estava lluny de poder-se considerar natural. L'autòpsia revelava que tenia lleixiu a l'estómac. Les càmeres de vigilància del geriàtric van gravar el zelador entrant a l'habitació de l'anciana amb l'ampolla sencera i ell va confessar que amb l'ajuda d'una xeringa va fer-li empassar el càustic. La ingesta tòxica li va provocar greus dolors, vòmits sanguinolents, convulsions, una crisi respiratòria severa i la mort. Al dia següent, Joan Vila Dilmé era detingut per la policia autonòmica.
La crueltat d'aquest crim no va ser única. A Sabina Masllorenç Sala (87 anys) i a Montserrat Guillament Bartolich (88 anys) també les va fer patir de manera semblant el 12 i el 16 d'octubre, respectivament. Les va matar fent-les patir innecessàriament. S'hi va acarnissar, sosté el fiscal Enrique Barata i per això li demana 22 anys de presó per cadascuna d'aquestes tres morts. Les primeres que es van descobrir i de les úniques que hi ha constància de la presència de substàncies tòxiques al cos.
El cas va agafar una dimensió exponencial quan el el 30 de novembre de 2010 el zelador va demanar comparèixer davant el jutge instructor Leandro Blanco perquè volia declarar novament. Allà, en presència del seu advocat -Carles Monguilod- va confessar vuit crims més i va dubtar sobre un novè. Les exhumacions de Montserrat Canalias Muntada (96 anys), Joan Canal Julià (94 anys), Lluís Salleras Claret (84 anys), Carme Vilanova Viñolas (80 anys), Isidra García Aceijas (85 anys), Teresa Puig Boixadera (89 anys), Francisca Matilde Pujol (88 anys) i Rosa Baburés Pujol (87 anys) van confirmar els crims.
Francisca Matilde Fillol i Isidra García Aseijas van ser assassinades amb una injecció d'insulina el 19 d'octubre de 2009 i el 28 de juny de 2010. La resta de víctimes van morir després que el zelador els fes beure una barreja de barbitúrics que els administrava fent-los creure que es tractava de medicines. Per cadascuna d'aquestes morts el fiscal ha demanat 16 anys de presó en considerar que es tracta d'assassinats comesos amb traïdoria.
La primera persona a morir amb la barreja de barbitúrics va ser Rosa Baburés Pujol (29 d'agost de 2009). A continuació el zelador va anar acabant amb la vida de Teresa Puig Boixadera (14 de febrer de 2010), Carme Vilanova Viñolas (11 de juliol de 2010), Lluís Salleras Claret (21 d'agost de 2010), Joan Canal Julià (19 de setembre de 2010) i Montserrat Canalias Muntada (25 de setembre de 2010).
Disfrutava del dolor
Com "quan tens gana i busques menjar". Aquesta era la motivació de l'assassí en sèrie a l'hora de perpetrar els crims. Buscava "sentir-se bé" i "tenia sensació de poder, com un Déu en decidir sobre la vida i la mort". El cap de la unitat psiquiàtrica de la presó de Can Brians, Álvaro Muro, no va trobar cap motivació psiquiàtrica que pogués explicar els 11 assassinats del zelador. El doctor va dictaminar que es tracta d'una persona que sabia distingir clarament el bé del mal, que matava per gust i disfrutava amb el dolor que infligia a les seves víctimes, en especial aquelles a les quals va fer ingerir càustics. El psiquiatre va arribar a precisar que si abans de ser atrapat el zelador va començar a escurçar el temps que trigava a matar era perquè va entrar en una espiral en la qual sabia que l'acabarien detectant.
L'avaluació psiquiàtrica no impossibilita a la defensa sol·licitar un eximent complet per al seu client argumentant que patia una "alteració psíquica" que no es correspon amb cap malaltia mental però que el feia actuar com un àngel exterminador. El mateix zelador havia arribat a declarar que els assassinats comesos eren per alleugerir el patiment dels ancians, com si es trobessin desvalguts. És a partir d'això que el l'advocat defensor demana per al zelador una condemna de 20 anys de llibertat vigilada.
L'estat mental de Joan Vila Dilmé serà un dels objectes de discussió més intensos en la celebració del judici, que començarà demà i s'allargarà fins al 7 de juny, quan s'entregui l'objecte del veredicte al tribunal popular perquè decideixi sobre la culpabilitat o innocència del zelador i determini si en el moment dels fets era conscient del seus actes o tenia les facultats alterades i, en conseqüència, podria ser mereixedor del reconeixement d'un atenuant.
L'únic atenuant que reconeix el fiscal n'és un de genèric per la confessió, que va permetre descobrir les altres vuit morts que el zelador va ocasionar als residents de La Caritat. Tanmateix, el fiscal té clar que l'alteració psíquica del processat és nul·la. A parer seu, ho avala l'informe del psiquiatra de la presó i el fet que l'assassí provoqués les darreres morts amb extrema crueltat, cosa que fa dubtar de la compassió que va manifestar tenir per l'estat en que es trobaven les víctimes, moltes de les quals encara es valien per si mateixes.
Responsabilitat civil
El cas dels assassinats de La Caritat també tindrà un càstig pecuniari en forma d'indemnització perquè el fiscal reclama que l'acusat pagui 530.000 euros als familiars de les víctimes en concepte de responsabilitat civil.

Notícia extreta del Diari de Girona